Sembla que la simplicitat s’acostuma a trobar al final d’un camí d’esforços i es patrimoni de qui ja ha treballat molt i es pot permetre veure i valorar les coses tal com són i pel que són. Segons la Mercè aquest es el seu primer documental... jo no ho diria, encara que ho sé de ben cert. La Mercè, que en el fons té molt de japonesa, s’ha endinsat en unes vides de forma molt planera, però amb tanta profunditat com ho va fer en el seu dia un conegut personatge que ens va regalar els “Contes de Tokio”. Jo li agraeixo molt. I a la Mercè, també. Maria Bestard Luciano.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada