Nonagenàries

Un bloc per compartir informació del documental Nonagenàries.

dijous, 26 de febrer del 2009

Intencions

Nonagenàries, dones que han passat el llindar dels 90 anys i que senten a prop el final de la seva vida. Han viscut moltes coses i ara re-viuen i recorden el passat d’una manera diferent, amb una perspectiva i mirada serena i, sovint, alliberada. Diríem que ja estan de “voltes de tot” i que estan més a prop de la mort que de la vida, però encara algunes experiències del present les sorprenen i les viuen amb tota la intensitat i il·lusió del món.

Vivim en una societat en la qual es valora a la persona principalment en l’edat “activa” i “productiva”. Els infants, sovint ens els mirem pel que seran en el futur: no són, seran. La gent gran, en canvi, pel que varen ser, no pel que són o fan ara. Aquest petit documental té la intenció de mostrar que aquestes dones de més de 90 anys, també viuen el present amb tota intensitat: senten, escolten, viuen experiències, tenen opinió sobre temes actuals, reflexionen sobre temes de la vida, tenen capacitat per aprendre coses noves i per prendre decisions sobre la seva vida.

Nonagenàries vol ser el retrat, des d’una mirada respectuosa, tendre i sensible, de tres dones: La Pepita, la Concha i la Maria Amelia que viuen en indrets diferents (Mataró, Madrid, Galicia...) i entorns també diferents (el camp, la gran ciutat o el poble, en família o soles...). Des del present, el seu entorn i el dia dia d’aquestes dones nonagenàries, es construeix un relat col·lectiu i en primera persona que parli dels seus sentiments, dels seus pensaments i reflexions sobre la vida i sobre temes actuals, de les seves vivències del present i també vivències del passat viscudes durant el transcurs de les seves vides longeves, fent especial atenció al període de la Guerra Civil, ja que l'inici d'aquesta, coincideix en els anys de la plena joventut d'aquestes dones, moment en el qual molts desitjos i il·lusions es varen estroncar. Malgrat aquesta referència i viatge al passat, aquest projecte audiovisual no pretén ser un document històric centrant-se exclusivament en vivències passades, si no més bé en el present, en “l’ara”: la vida als noranta anys.
Mercè Alabarce i Dorda