Presentació de "Nonagenàries" al Centre Cívic de Can Noé de Mataró

15 de desembre a les 19h, projecció i debat del documental Nonagenàries al Centre Cívic de Can Noé, situat al barri de Rocafonda (Mataró). Aquesta acte s'emmarca en els actes que organitzen la Vocalia de Dones de Rocafona i el Centre de Recursos i Informació per les Dones (CIRD). Podeu veure el programa d'activitats del trimestre aquí.

Us hi esperem!!

Presentació a la Bonnemaison

La presentació i visionat del documental Nonagenaries tindrà lloc el proper divendres 3 d'abril a les 19.30h. a "La Cuineta" de l'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona (C/. Sant Pere més Baix, núm, 7). Us esperem!

La revolución es imparable

Pienso que "Nonagenàries" es un acto de agradecimiento hacia las mujeres que en el ámbito privado y como hormiguitas además de cultivarse a ellas mismas nos han regalado toneladas de conocimiento y amor. Trabajos como el de Mercè nos hacen dueñas de nuestra propia historia, ya es hora de amar lo que somos, valemos nuestro peso en oro y esto hay que celebrarlo. Gracias Mercè por tu esfuerzo y perseverancia y por favor que haya un segundo docu, tu punto de vista engancha. Zorte on aurkezpenean eta muxu handi bat Euskal Herritik!!! Biba zu!!!
Tania Arriaga Azcarate

Tres miradas

Tres miradas: Pepita, Concha, María Amelia. Tres largas vidas vividas en diferentes regiones y entornos. A pesar de ello, estas abuelas tienen mucho en común: una incontestable dignidad, un gran amor por los suyos, ganas de seguir siendo útiles, una enorme generosidad y una admirable aceptación de la proximidad de la muerte, como algo natural e inevitable, sin aspavientos ni tristezas. Hay mucha sabiduría acumulada en estas tres lúcidas mujeres, cargadas de experiencia y de gusto por la vida. Conocerlas y tratar con ellas ha sido todo un placer y una lección inolvidable. Gracias por todo, guapas, a vosotras y a Mercè, por su sensibilidad como para acercarse y acercarme a estos ricos mundos que, de otra forma, quizá nunca hubiera explorado. José Luis Monleón

Contes de Tokio

Sembla que la simplicitat s’acostuma a trobar al final d’un camí d’esforços i es patrimoni de qui ja ha treballat molt i es pot permetre veure i valorar les coses tal com són i pel que són. Segons la Mercè aquest es el seu primer documental... jo no ho diria, encara que ho sé de ben cert. La Mercè, que en el fons té molt de japonesa, s’ha endinsat en unes vides de forma molt planera, però amb tanta profunditat com ho va fer en el seu dia un conegut personatge que ens va regalar els “Contes de Tokio”. Jo li agraeixo molt. I a la Mercè, també. Maria Bestard Luciano.

El projecte del documental Nonagenàries rep una beca

El Col·legi d'Educadors i Educadores Socials de Catalunya que va otorgar una beca al projecte "Nonagenàries, la vida als 90" ja disposa d'una còpia del documental en el seu fons documental, destinat a aquelles entitats i col·lectius socials que el vulguin visionar.

La Maria Amelia ja ha vist el documental i ha escrit...

lleve ahora una gran sorpresa mercé. acabo de ver ahora el video y me entusiasmo, me emocionó, es precioso, ha tenido mucho gusto en hacerlo y cojer estas ancianas tan simpáticas, que a su edad trabajan y tienen espiritu jovial.A mi mi hobbie es el internet. Y hoy quedé admirada. ¡Qué video más tierno, más humano!.Te estoy agradecida porque tuviste esta galantería de hacernos este honor de ponernos en este video a unas ancianas ya avanzadas. Y que coraje tienen esas ancianas. Maria Amelia

Intencions

Nonagenàries, dones que han passat el llindar dels 90 anys i que senten a prop el final de la seva vida. Han viscut moltes coses i ara re-viuen i recorden el passat d’una manera diferent, amb una perspectiva i mirada serena i, sovint, alliberada. Diríem que ja estan de “voltes de tot” i que estan més a prop de la mort que de la vida, però encara algunes experiències del present les sorprenen i les viuen amb tota la intensitat i il·lusió del món.

Vivim en una societat en la qual es valora a la persona principalment en l’edat “activa” i “productiva”. Els infants, sovint ens els mirem pel que seran en el futur: no són, seran. La gent gran, en canvi, pel que varen ser, no pel que són o fan ara. Aquest petit documental té la intenció de mostrar que aquestes dones de més de 90 anys, també viuen el present amb tota intensitat: senten, escolten, viuen experiències, tenen opinió sobre temes actuals, reflexionen sobre temes de la vida, tenen capacitat per aprendre coses noves i per prendre decisions sobre la seva vida.

Nonagenàries vol ser el retrat, des d’una mirada respectuosa, tendre i sensible, de tres dones: La Pepita, la Concha i la Maria Amelia que viuen en indrets diferents (Mataró, Madrid, Galicia...) i entorns també diferents (el camp, la gran ciutat o el poble, en família o soles...). Des del present, el seu entorn i el dia dia d’aquestes dones nonagenàries, es construeix un relat col·lectiu i en primera persona que parli dels seus sentiments, dels seus pensaments i reflexions sobre la vida i sobre temes actuals, de les seves vivències del present i també vivències del passat viscudes durant el transcurs de les seves vides longeves, fent especial atenció al període de la Guerra Civil, ja que l'inici d'aquesta, coincideix en els anys de la plena joventut d'aquestes dones, moment en el qual molts desitjos i il·lusions es varen estroncar. Malgrat aquesta referència i viatge al passat, aquest projecte audiovisual no pretén ser un document històric centrant-se exclusivament en vivències passades, si no més bé en el present, en “l’ara”: la vida als noranta anys.

Mercè Alabarce i Dorda